La nit d'avui, vigília pasqual, hauria de ser pels creients potser encara més important que no pas la Nit de Nadal (i tinc entés que ho va ser temps ença, car que sembla que els primers cristians ben bé no cel·lebraven el Nadal). I ho dic per que és avui més que no cap altre dia que es confirma la nostra Fe: que aquell a qui seguim no és un senzill profeta ni mestre en filosofies sinò el fill de Deu fet home i que, com a tal, va ressucitar.
Però poc puc dir jo que millori el que Mossèn Ballarín digué fa més o menys un any a l'Avui:
Esclatin de joia
Josep Maria Ballarín / Capellà i escriptor
Esclati de joia l'aplec dels àngels en els cels, esclati de joia el nostre aplec entrant en els misteris de Déu. Ressoni arreu la trompeta de salvació anunciant la victòria del nostre Rei. S'ompli de llums fulgurants la mare terra, que tot el món se senti en una llum sense calitja. Que la mare Església perdi les tristors, avui transfigurada de llum. I nosaltres, gent de Déu, fem un sol cant acompanyant els àngels. Jesús, Déu fet Home, ha ressuscitat.
AQUESTA ÉS LA NIT del dia de rams, de quan nadons sense parla, però ja amb plors, reberen el ram de gràcia que ens feia fills de la mateixa raça que Déu. No fou un palmó, tampoc no fou una palma bellament guarnida de confits, fou un no res de branquilló d'olivera que, ja més granats, ens trobàrem a les mans. Algun cop l'hem brandat amb el coratge de la fe que no vol guerres, algun cop l'hem amagat avergonyits, massa sovint se'ns ha marcit, ben sovint ha rebrotat de miracle.
AQUESTA ÉS LA NIT que porta salvació fins als soldats egipcis engolits per les aigües de la mar, i Déu en tenia recança, tanta que va fer passar per aquella terra de la Mare de Déu el seu Fill a bolquers. En la llum d'aquesta nit ateny tothom, bona gent. Des dels qui duem la palma i la candela menuda de la fe fins als qui han perdut Déu o no l'han tingut mai. En aquesta nit sabeu que ens podem oblidar de Déu, però Ell no s'oblida de ningú.
AQUESTA ÉS LA NIT de camins en el desert, on els contorns de l'horitzó canvien amb la sorra que es mou a onades, fent-nos perdre el nord. Entre dies de xardorada que esclafa i nits que fan tremolar de fred. Dies sense aigua, sense que cap Moisès en faci rajar de la pedra eixorca. Però no saps com la boca assedegada de l'ànima sent les humitats de la gràcia de Déu.
AQUESTA ÉS LA NIT en la qual Déu ja no és llamps i trons des del cim del Sinaí, amb el poble esparverat fins a adorar un vedell. Ara tenim una llei dita en un ròssec de muntanya. És la nova llei que ens fa lliures quan creiem que benaurats els pobres en l'esperit, els de la pau i els nets de cor.
AQUESTA ÉS LA NIT dels famolencs amb pa baixat dels cels, amb la rosada del manà. Ben pobra menja. Avui, el Senyor ha donat pas al Fill per parar-nos taula. Des de la nostra migradesa voldríem un festot, des de les seves benaurances, Nostre Senyor, Fill de Déu, ens fa asseure a la seva taula de fuster. Un mos de Pa i un glop de Vi.
AQUESTA ÉS LA NIT de quan Moisès moria només albirant de lluny la terra promesa. La tenia allà al davant, però no hi arribaria mai. Talment nosaltres somniem una terra feta paradís inabastable, entre vides marcides, morts sense sentit i boires de dolor que ens amaguen una terra que ens han promès. I no trobem perquè, malgrat tot, no sabem endevinar que tot és gràcia.
AQUESTA ÉS LA NIT de quan s'esfondraren les muralles de Jericó només al pas de l'Arca de l'Aliança. Talment avui dia, any rere any, la bondat del Fill de Déu fa el capgirell ensorrant les muralles que els homes hem fet a l'Església. La ciutat de Déu, i Ell sigui beneït, no és emmurallada, ni tan sols no té portes, és al ras de terra, sense defenses, només victoriosa quan és vençuda, només victoriosa de màrtirs i no de guerrers.
AQUESTA ÉS LA NIT del pas de l'àngel. Allà segles, l'àngel de la mort va dur-la als primers nats dels egipcis. Ara mateix, el Senyor de les benaurances, talment de nadó tingué l'àngel de l'anunciata, després de passar pel món fent el bé, després de morir a la creu, després d'un dissabte de repòs, ha sortit triomfant del sepulcre.
AQUESTA ÉS LA NIT del pas de l'àngel de la vida. Sense llevar-nos les temences ve a dir-nos que la mort és vida enllà anunciant les benaurances a ple: benaurats els morts perquè ressusciten.
AL·LELUIA. Ben senzill, Déu Home ha ressuscitat i amb Ell tots.
